Amunt i avall!

Hi ha moments que tot es para. 
Altres que tot s'accelera. 


Moments que recuperes textos perduts;
parts de tu que ni recrodaves que havien existit. 


Situacions curioses!
Una petita història de les múltilpes sorpreses i situacions peculiars en les quals ens podem trobar immersos sense tal sols donar-nos-en compte!


Una situació compromesa. Un ulls blaus que et miren amenaçadors, punxant més que les seves paraules, sota el posat innocent i indefens d’aquella a qui no li agrada posar-se en problemes:
”Que té pasa a ti? Todo el mundo tiene que ganarse la vida, no?”

Com en un còmic, la situació havia passat davant els meus ulls a càmera lenta.

Uns músics espontanis –típics viatgers, d’aires bohemis, que es passen la vida deambulant per les ciutats més cosmopolites del món omplint-ne els carrers amb les notes que surten dels seus sovint estrambòtics instruments- suposem que gran part de l’estiu- omplien amb la seva música la ciutat –havien atret la meva atenció, parant la improvisada excursió en bicicleta en un punt abans del previst. Un moment d’eufòria va fer aixecar un noi del públic perquè li firmessin el CD que acabava de comprar, idea a la qual es van afegir un seguit de noies del públic. Els músics, amb un somriure incrèdul a la cara, no oposaren resistència. Un grupet dels que s’apropà em cridà l’atenció. La parelleta –ella, massa vergonyosa, probablement, no s’atrevia a anar sola a demanar un autògraf- abandonaren el seu company d’aventures, assentat just davant on em trobava jo aturada encara sobre la bici, per tornar al cap d’uns minuts amb un somriure radiant i brandant el disc ales mans. Quina il·lusió poder escoltar amb els seus amics francesos –digueu-me agosarada, però no hi havia cap dubte de la seva nacionalitat- als músics de carrer, aquells que una tarda d’estiu havien escoltat a la Barceloneta, i que servirien de pròleg per fer una crònica de totes les aventures que els havien passat durant aquelles vacances.